Cultura

El Pen es vol netejar

El 90% dels assistents a l’assemblea del Pen català autoritzen la junta actual a emprendre accions legals contra Carme Arenas

El 90% dels assistents a l’assemblea del Pen català autoritzen la junta actual a emprendre accions legals contra Carme Arenas, antiga presidenta de l’entitat entre el 2010 i el 2018 i secretària els vuit anys anteriors durant la presidència de Dolors Oller. Després d’una tensa assemblea a la seu del Pen dins l’Ateneu Barcelonès dimarts a la tarda, l’assemblea va decidir per 169 vots a favor, 24 en contra i 5 en blanc autoritzar la junta per a “l’exercici, en nom de l’associació, de l’acció de responsabilitat prevista en l’article 322-17 del Codi Civil de Catalunya contra Carme Arenas Noguera pel rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació del PEN Català durant l’exercici per part seva dels càrrecs de presidenta i secretària general de la junta directiva de l’entitat”. Així mateix, l’autorització faculta la junta a trobar una solució pactada entre les parts. El vicepresident de l’entitat, Jaume Subirana, ha indicat que busquen “un rescabalament del perjudici”. Fa set mesos que estem intentant arribar a un acord i des del nostre punt de vista no hi ha hagut forma d’aconseguir-lo”, diu.

En aquest context, el vicepresident ha indicat que tenen una eina “fonamental” i és que l’assemblea els ha donat l’autorització per presentar aquesta demanda i que aquesta no era, ha explicat, la seva intenció des del començament, però és “una eina important”. Subirana, que va expressar-se de manera moderada, va indicar que es tractava “d’un abús de confiança”, que ha provocat la perplexitat del món cultural dins una associació històrica del Pen internacional, unida ancestralment a les vicissituds del país. La presidenta, la poeta valenciana Àngels Gregori, va manifestar amb dolor que han sacrificat un any de les seves vides fent de “homes i dones de la neteja” davant unes irregularitats que van detectar ara farà un any, una primera partida que va impulsar unes investigacions cap a un informe jurídic i econòmic que va omplir de dubtes i sorpresa als gestors actuals. Gregori va descriure ahir en roda de premsa que a partir de la constatació d’una quantitat de quaranta mil euros desapareguda van aparèixer tota una sèrie de quantitats sense justificació: “A l’octubre encarreguem un informe jurídic i econòmic sobre aquesta situació. En un primer moment les comprovacions efectuades se centraren en els exercicis fiscalment no prescrits, és a dir, del 2015 al 2018, ambos inclosos. Arran de comprovacions fetes per la junta directiva entrada el juny del 2018, es detecten diversos pagaments a l’antiga presidenta Arenas efectuats durant els exercicis esmentats: 45.302 euros el 2015, 48.727 el 2016, 41.313 el 2017 i 4.562 el 2018. Després de diverses comprovacions es conclou que no es justificaven en factures per prestacions de serveis sinó amb rebuts que girava mensualment pel concepte de direcció i coordinació del Pen amb xecs al portador signats i cobrats per la mateixa expresidenta Arenas i sempre en quantitats inferiors a mil euros.” En síntesi, i depenent o no d’una fantasmagòrica comissió de servei del Departament d’Ensenyament de la Generalitat –que teòricament no es pot fer cap a una entitat privada com el Pen– les quantitats reclamades pel Pen oscil·len entre els 373.000 i els 657.000 euros si es comproven sous i partides que no han estat aprovades ni sabudes per les juntes.

Tot i el suport unànime de l’assemblea, alguns socis històrics del Pen van manifestar ahir que la situació era lamentable, així com la desaparició de diners públics provinents majoritàriament de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i diverses institucions europees. El petit sector que dona suport encara a Arenas estava format per Dolors Oller –presidenta anterior a Arenas i que va qualificar el Pen anterior a elles d’inodor, insípid, incolor i invisible–, Narcís Comadira –marit d’Oller–, Toni Sala i Maria Barbal, que va llegir un comunicat de Josep Maria Terricabras, eurodiputat d’ERC i partidari d’Arenas. Tal com explicava J.J. Isern, quan aquest últim sector va “llençar ronya” per atacar juntes anteriors, responsables antics com Àlex Broch, Mercè Ibarz, Joan Rendé, Vinyet Panyella i Agustí Pons van plantar cara. La cronista de Vilaweb Montse Serra va escriure que “més enllà dels enfrontaments i el nerviosisme, va ressonar per sobre de totes les intervencions la de l’ex-editor Carles Jordi Guardiola, que va demanar una mediació per arribar a un acord, abans d’arribar als tribunals. També Bel Olid –presidenta d’AELC–, donant suport a les accions de la junta, es va manifestar a favor d’arribar a un acord.” La justícia es posarà en marxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.