Cultura

Més pertorbador que mai

Albert Serra presentarà a Canes ‘Liberté’, que descriu com un film avantguardista amb imatges inquietants

“‘Liberté‘ és més bruta, més fosca, més colpidora i més pertorbadora que mai”
“Travessa els segles i transporta un malestar que arriba al present i fins més enllà”

Albert Serra va arribar l’any passat a Canes poc després d’haver presentat al Volkbühsne de Berlin un muntatge teatral, Liberté, amb un text de creació pròpia inspirat en l’esperit de les obres llibertines franceses del segle XVIII. El cas és que, mentre buscava el finançament per a un projecte sobre el món de l’art (I’m an artist) que el cineasta està convençut que tard o d’hora es materialitzarà, va sorgir la possibilitat de fer una transformació cinematogràfica (més que una adaptació) d’una obra que imagina un grup d’aristòcrates francesos que, fugint del règim conservador de Lluís XVI, conspira per expandir el llibertinatge a Alemanya. D’aquí, empès per la productora portuguesa Rosa Filmes i la francesa Idéale Audience, Albert Serra va partir de Canes amb la idea que Andergraun Films, la seva empresa, començaria a treballar en el nou projecte. Un any després, el cineasta torna a Canes per presentar-hi, en la secció Un certain regard, el film Liberté, que –sense voler-ne dir gaire res– aborda “l’arbitrarietat del desig amb una veritat estètica que fa que les seves imatges siguin, a més d’inquietants, avantguardistes”.

La primera projecció de Liberté tindrà lloc el dissabte vinent, 19 de maig, just tres anys després de l’estrena de La mort de Lluís XIV en la secció oficial, però fora de concurs, del mateix festival. Tretze anys abans, el 2006, el talent d’Albert Serra va ser revelat a Canes amb la projecció d’Honor de cavalleria a la Quinzena de Realitzadors, en què, el 2008, també va presentar El cant dels ocells. “Es pot pensar que havia arribat el moment de competir en la secció oficial, però em sembla bé que Liberté es programi a Un certain regard. No és una pel·lícula gens complaent, sinó força exigent, de manera que se l’ha de protegir. Crec que aquesta secció li pertoca més que l’oficial, en què les propostes més radicals estan exposades a ser destrossades per la premsa més conservadora i el públic de la indústria”, comenta Serra.

Estètica sofisticada

El cineasta hi afegeix que l’estètica de la pel·lícula és molt elaborada, i fins sofisticada, de manera que, aparentment, pot semblar convencional, però que “per sota” és trash i per això, “més bruta, més fosca, més colpidora i més pertorbadora que mai”. Albert Serra assegura que visualment és absolutament sorprenent: “La meva voluntat és crear imatges que no s’hagin vist mai. Si no fos així, em semblaria estèril i avorrit.” Tanmateix, reconeix que, fins poc abans d’enllestir el muntatge que va presentar a Canes, no es va adonar que havia creat un film tan avantguardista: “Això ho pot fer més difícil per a l’espectador, però hi soc per arriscar-me, demanar-me radicalitat i ser exigent.”

Junt amb els seus col·laboradors Ariadna Ribas i Artur Tort, Albert Serra ha muntat un film de 2 hores i 12 minuts a partir de 300 hores rodades amb tres càmeres durant 19 dies a Amaralejo, a la regió portuguesa de l’Alentejo: “El rodatge va fer-se ràpid, amb una gran intensitat. I després hi ha tot el treball de muntatge, en què, de fet, es construeix la pel·lícula amb la idea, però, que no es perdi del tot l’espontaneïtat del rodatge dins de l’artifici. També amb la de mantenir un esperit sec, auster, per no caure en el manierisme.” L’espontaneïtat, com sempre, no és aliena a la dels seus actors naturals (entre què hi ha, de nou, Lluís Serrat, que va debutar en l’univers Serra com el Sancho d’Honor de cavalleria, i la incorporació d’un altre banyolí, Xavier Pérez, col·laborant com a tècnic amb el director) que ara combina amb actors professionals, entre què el viscontinià Helmut Berger, que també participava en el muntatge teatral Liberté interpretant el duc de Walchen, un vell lliurepensador.

Fascinat pel segle XVIII

Pel que fa a la qüestió argumental, amb la seva temàtica sobre el desig i la transgressió, Albert Serra remet a la seva fascinació pel segle XVIII i la figura del llibertí, com ho exemplifica el Casanova d’Història de la meva mort. “Tanmateix, si és una pel·lícula històrica, ho és de manera estranya. Travessa els segles i transporta un malestar que arriba al present i fins més enllà. La mort de Lluís XIV està més ancorada en el passat, mentre que aquesta apunta al futur. En fi, sempre endavant”, comenta el cineasta. Hi afegeix que s’hi atreveix a abordar el desig: “S’ha de tenir present que això cada cop es més difícil. S’ha convertit en un tema delicat, complicat, incòmode.” El fet d’abordar-lo l’ha dut a incloure imatges de sexe explícit i a mostrar els cossos d’una altra manera. “En el meu cinema, la fisicitat sempre és més important que la narrativa. Això fa que sigui tan rellevant la presència dels cossos i la bellesa d’aquesta presència. Però en aquesta pel·lícula els cossos no són innocents, han perdut el seu caràcter idíl·lic. Els cossos hi són en fricció. Cada cos és en fricció amb un altre cos, amb la realitat. I això comporta violència. Alguna cosa d’això hi ha en Història de la meva mort, però aquí vaig més lluny.”

Albert Serra va fer aquestes declaracions en una conversa telefònica mentre era a París enllestint el so de Liberté: “La pel·lícula es projectarà en el Festival de Canes sense que pràcticament ningú no l’hagi vista abans. Això m’agrada. Ho fa més emocionant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La dissenyadora Miriam Ponsa, Premi Bages de Cultura 2019 d’Òmnium Cultural

Barcelona

La mallorquina Maria Jaume Martorell es corona guanyadora del concurs Sona 9 2019

Barcelona

Idolatria i amistat

BARCELONA

Posar la mà al cor

Sitges

Cada any, una festa

Girona
John Scofield
GUITARRISTA DE JAZZ

“Nova Orleans em té el cor robat”

BARCELONA

El Macba creix al Raval

BARCELONA

Quin ‘relat’ tens?

Girona
COMUNICACIÓ

Mor Purita Campos, la dibuixant d’‘Esther’