Cultura

L’abús dels uniformes a l’emotiu ‘Bomber(s)’

El 2017, es va poder veure en el francès original Pompier(s) en la primera edició del festival de teatre francès Oui de Barcelona. Dos anys més tard, arriba la versió en català, Bomber(s), amb traducció i direcció de Jordi Vilà. Es pot veure fins al proper 12 de maig a l’Akadèmia. L’obra indaga sobre el desequilibri social que es produeix entre un home i una noia. L’autor extrema la situació: la noia que accedeix al sexe confiant aconseguir l’amor té una diversitat funcional i el noi que s’aprofita de la vulnerabilitat de la noia és un bomber. El seu uniforme (també podria el d’un jutge, un mestre, un mossèn, un metge o un policia, comenta Vilà) li atorga davant de la societat un poder d’autoritat, de legitimitat en el seu comportament.

Jean-Benoît Patricot fuig del maniqueisme i de convertir el botxí en un monstre i la noia en una dòcil víctima. Amb un ritme poètic, la noia és fràgil tot i que té un conviccions molt fermes. L’autor aclareix que, tot i la situació que incomoda l’espectador, amb els diàlegs entre els protagonistes abans i després del judici va voler donar-hi una lectura positiva. Perquè són les metgesses i educadores socials que han donat suport a la noia les que han permès que ella tingui capacitat de refer la seva vida, tot i permissivitat del jutge i la impunitat de l’uniforme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.