Cultura

Més dones que mai

La literatura anglosaxona copa les traduccions al català sense oblidar l’empenta de la russa, britànica, italiana i francesa per a aquesta diada de Sant Jordi

La literatura nord-americana copa les traduccions sense oblidar l’empenta que tenen la russa, italiana i francesa aquest Sant Jordi. No és notícia perquè la tendència és la compra de drets d’obres nord-americanes. En fi, no entrem en disquisicions econòmiques ni sociopolítiques i anem al gra. Entre les novetats dels darrers mesos n’hem fet una tria que pot anar del darrer llibre de la Nobel Toni Morrison que ja vam comentar a altres futurs clàssics com el de l’influent James Baldwin, a qui Ed. de 1984 li publica El blues de Beale Street, la dura història d’una parella que ha de patir la segregació racial en el Harlem dels anys seixanta. Literatura de fons. El mateix segell acosta Manhattan Beach de la Pulitzer Jennifer Egan, una narradora que no te l’acabes, amb una faula sobre la duresa ambientada a la drassana naval de Brooklyn, amb tots els ingredients de la bona literatura. Un altre segell de prestigi, Periscopi, ha publicat Canteu, esperits, canteu de Jesmyn Ward, guanyadora per segon cop del prestigiós National Book Award. Es tracta d’una extraordinària narració, també amb l’ull posat en la deprimida comunitat negra de Mississipí, una epopeia dura i poètica, refinada i crua plena de la mitologia del sud. Una mica més antiga, la traducció de L’hora novena d’Alice McDermott (Minúscula) també seria una bona recomanació perquè conté ingredients que ens parlen de la immigració irlandesa i de la misèria al Brooklyn de començament del segle XX. I per acabar amb les americanes, Una educació (Més Llibres) de Tara Westover també seria un bon regal perquè barreja les memòries amb el relat iniciàtic, recreada en un remot indret de l’Oest americà, que podria recordar l’Idaho natal de l’autora. Cal no obviar que Viena ens ofereix Un amic de Kafka i altres contes, els superbs relats d’Isaac Bashevis Singer, Nobel 1978.

Anglesos i més

En la mateixa llengua tenim una interessant recuperació de D.H. Lawrence, que amb L’home que va morir (Angle) va intentar fer una lectura moral i alternativa sobre la vida. També Joseph Conrad és de llarga durada. L’Avenç recupera la seva primera novel·la La follia d’Almayer, una recreació de les desventures d’un comerciant holandès a l’illa de Borneo enmig d’un territori hostil. Més actuals ens arriben quatre propostes. La primera és Autobiografia de la meva mare (Les Hores), de Jamaica Kincaid, un relat d’una nena abandonada i òrfena a l’illa d’Antigua. Molt bon llibre! També ho és Què vol dir quan un home cau del cel (Quaderns Crema) de la nigeriana Lesley Nneka Arimah. Marcada per la guerra, la biografia familiar i les cuites generacionals, Arimah ofereix un relat breu ple d’esplendor i sorpreses. Bona literatura ens arriba amb La passió (Periscopi) de Jeanette Winterson, ambientada a Venècia i amb una història d’amor i equívocs, un clàssic modern per conservar tota la vida. Tanquem el repertori d’anglès amb La vida de Rebecca Jones (Rata) d’Angharad Price, una gal·lesa que evoca una biografia familiar plena d’esplendors i misèries.

Sempre Itàlia

Quatre italians ben diferents ens han arribat. Primer un clàssic modern, el malaguanyat Gesualdo Bufalino amb Argos el cec (Quid Pro Quo). També el premi Strega d’Helena Janeczek amb La noia amb la Leica (Edicions 62), ambientada en les guerres dels anys trenta. Excel·lent! Com també ho és 7-7-2007 (Salamandra) d’Antonio Manzini, un best-seller de qualitat ambientat a Roma el 2007. En clau policíaca veneciana, una nova aventura de Brunetti a En nom del fill (Ed. 62) de Donna Leon.

Mare Rússia

Tot i no estar tractada com es mereix, i quasi destruïda pels soviètics, la literatura russa menja a part. Per aquest Sant Jordi podem degustar des dels Dovlàtov que presenta Labreu al Petersburg d’Andrei Bell, un clàssic hereu, per exemple, d’Ivan Bunin, de qui Quid Pro Quo ens ofereix Els dies maleïts, un recull de notes de la revolució d’Octubre. Per tancar, el mestre Gógol arriba amb Vetlles en un veïnat de Dikanka, records d’infantesa a la seva aldea natal.

D’altres llengües

Recomanem quatre llibres francesos: El dolor (Labreu), de Marguerite Duras, els records mentre esperava el seu marit detingut pels alemanys; La por del cel (Les Hores), de Fleur Jaeggy, relats de por i malenconia; Pica’t al cor (Anagrama), d’Amélie Nothomb, unes aventures juvenils amb mare i filles, i Una casa amb rodes (Anagrama), d’Ivan Jablonka, records de viatges familiars de bon llegir.

Del portuguès, Periscopi i Edhasa presenten La societat dels somiadors involuntaris, de José E. Agualusa, i Terra de somnàmbuls, de Mia Couto, tots dos a la Portugal colonial. Tanquem amb L’ombra del dubte (Amsterdam), una aventura de terror domèstic de l’alemany Dirk Kurbjuweit, i La noia de la botiga 24 hores (Empúries), una mirada irònica i rara de la japonesa Sayaka Murata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Documental

Crònica d’una mort vergonyosa al CIE barceloní

La porta de l’exili

Barcelona
Crònica
música

Djavan canta a la felicitat

Barcelona
Rosalía ho torna a fer

Rosalía ho torna a fer

BARCELONA

Cinc estudis aspiren a fer el nou projecte del museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Gregori, per a menuts

Sant Gregori

Un art de la llum

Girona

Núria Espert i García Lorca es retroben a Girona

BARCELONA

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona