Cultura

L’àvia que era del KGB

Judi Dench encarna a ‘La espía roja (Red Joan)’ una dona de 87 anys detinguda el 1999 per haver revelat secrets nuclears als russos a finals dels anys quaranta

L’any 1999, el servei d’intel·ligència britànic va detenir Melita Norwood, una dona de 87 anys, acusada d’haver revelat secrets del programa nuclear britànic al KGB a finals dels anys quaranta. Ni la seva mateixa família donava crèdit a les acusacions, però ella mateixa va reconèixer que era veritat. La premsa britànica la va batejar com “l’àvia espia”, i ha estat la font d’inspiració de Joan Stanley, la protagonista de La espía roja (Red Joan), que avui s’estrena als cinemes.

Peça clau d’una operació d’espionatge que va permetre als soviètics aconseguir la bomba atòmica molt abans de quan l’haurien aconseguit pels seus mitjans, Melita Norwood es va aprofitar de viure en una època en què les dones eren menystingudes perquè no sospitessin d’ella, i durant 50 anys va amagar que havia estat espiant per al KGB.

Judi Dench va presentar la pel·lícula en el darrer Festival de Sant Sebastià, on va rebre el premi Donostia per la seva trajectòria. “Diuen que en cinema menys és més, i és veritat, si tens els pensaments adequats al cap, la càmera ho percebrà, perquè és molt sensible, filmarà el que tens als ulls”, va comentar sobre un ofici que ha exercit en una carrera extraordinària que li ha valgut un premi Oscar (per Shakespeare enamorat), sis nominacions més (per Mrs. Brown, Chocolat, Iris, Philomena...) i molts altres premis

Amor per un comunista

“Necessitaria tres hores per dir els personatges que m’ha encantat interpretar”, va comentar Judi Dench a Sant Sebastià. El darrer d’ells és Joan Stanley, interpretat per l’actriu Sophie Cookson quan era jove. Brillant estudiant de física a Cambridge, en un temps en què les dones ni tan sols podien rebre el títol, Joan Stanley es va enamorar d’un jove comunista que simpatitzava amb els soviètics. Quan va entrar a treballar en el programa nuclear britànic, que compartia informació amb els nord-americans, el KGB li va demanar que els passés informació. Acusada d’alta traïció quan la van detenir, és presentada al film com una dona que no actuava per conviccions comunistes. Ho explica Judi Dench en els materials promocionals: “En la pel·lícula es diu que el que va passar a Hiroshima li va donar la motivació per fer el que va fer. Ho recordo perfectament [tenia 10 anys quan va esclatar la bomba], recordo que va ser impactant, i entenc que algú volgués igualar una mica les coses, això és el que afirmava ella.” Per al personatge, “l’horror d’una altra guerra mundial només podia evitar-se d’aquesta manera”, és a dir, facilitant que la Unió Soviètica tingués armament nuclear, equilibrar els arsenals i evitar una nova guerra amb l’amenaça d’un holocaust.

El paper de Judi Dench en aquesta pel·lícula suposa un curiós contrapunt al seu paper d’M en la saga James Bond: ha passat de treballar per a l’espionatge britànic, l’MI6, a fer-ho per al KGB. Trevor Nunn, reputat director teatral, dirigeix aquest film, que inclou també els actors Tom Hughes i Stephen Campbell Moore.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.