Cultura

Terra de mala petja

Personatges, feines i costums de quan aquest territori tenia molta vida basteixen ‘Històries de l’Alta Garrotxa’, de Josep Vilar, que es presenta dissabte a Oix

A l’autor se li haurà d’agrair el fet d’haver deixat escrits noms que hauríem oblidat

Fets i gent d’aquella contrada de bellesa abrupta anomenada gràficament de mala petja, rescatats de les dècades anteriors a la seva despoblació, basteixen Històries de l’Alta Garrotxa, que ha escrit un gran coneixedor seu, com és en Josep Vilar, i que ha publicat Editorial Gavarres . “Torna a omplir l’avui silent comarcada altagarrotxina de veus humanes, d’alegries, de plors, de renúncies, d’esforços, de violències. Al capdavall, de vida”, afirma encertadament en el pròleg un altre explorador empedreït de paisatges, l’escriptor i fotògraf Ernest Costa. El volum aplega esdeveniments i personatges explicats a Vilar en els darrers trenta anys per testimonis directes o indirectes. “M’ho anava anotant en unes llibretes per recordar-me’n, per si més endavant les escrivia”, ens comenta l’autor, un enamorat de la muntanya i, sobretot, del contacte amb la gent que hi viu. En Jaume Vilanova (en Met de l’Orri), en Martí Renart o en Pere Iglesias (tots dos, de Lliurona) van ser dels principals informants. Alguns dels fets que s’hi relaten ja s’han pogut llegir a Les Garrotxes o en alguna altra publicació en què Vilar col·labora, però la immensa majoria són inèdites. En total hi ha 57 relats que el lector trobarà ordenats temàticament i acompanyats d’unes fotografies impagables. Potser per alliberar l’Alta Garrotxa de la imatge idíl·lica que en tenen alguns, els primers capítols es dediquen significativament al contraban i als assassinats. Del primer, en van viure moltes famílies; i els segons no es pot dir que fossin escassos. Vilar explica a aquest diari que unes de les coses que més poden sorprendre és, precisament, la violència que aflora tot sovint, així com el fet que, contràriament a l’actualitat, havia estat molt poblat (fins a 500 masies havien estat habitades). El recull, però, és essencialment un retrat costumista d’una comarca on la vida era dura, en què els seus habitants es dedicaven –contraban a part– a la ramaderia, a fer llenya i carbó, a traginar mercaderies... A Josep Vilar se li haurà d’agrair especialment haver deixat escrits noms a punt de caure en l’oblit: en Cinto de can Bosc de Bassegoda, en Jep de la Muga i en Pere Renart, contrabandistes; el guardabosc Martí Padern; el constructor Juan Antonio Córdoba; músics com en Fonso de Lliurona o en Peret Blanc de Beget... I és clar, els aplecs, els capellans, la guerra i la postguerra o els pioners de l’excursionisme hi tenen els seus apartats.

La presentació és aquest dissabte, a les 12, a la rectoria d’Oix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.