Cultura

Crítica

cinema

Autoretrat complaent i refinat

En una escena de Dolor y gloria vaig tenir una sensació estranya, que no sé si compartiran altres espectadors: encarnat en Antonio Banderas, el personatge del cineasta Salvador Mallo s’hi reflecteix en un mirall, on sembla que hi aparegui el rostre de Pedro Almodóvar. Hi contribueix la caracterització de l’actor, amb el cabell i la barba blancs i un pentinat similar al del cineasta a la maduresa, però no deixa de ser estrany que el rostre de Banderas pugui evocar el d’Almodóvar. Tanmateix, potser és una sensació propiciada per la naturalesa del film. Com suggereix la mateixa Dolor y gloria, totes les pel·lícules d’Almodóvar pouen d’experiències personals del director, que s’hi retrata, però és evident que aquesta última presenta un caràcter decididament autobiogràfic, tot i que, també per suposat, no d’una manera literal en la mesura que hi ha una transformació ficcional amb la qual hi ha l’autoafirmació d’un creador.

Salvador Mallo és un cineasta en crisi degut fonamentalment a les seves dolences físiques (pateix de manera extrema el mal d’esquena que afecta Almodóvar des de fa anys) i també anímiques, relacionades amb una tendència a l’angoixa i fins a la depressió. Tancat en el seu món, és un ésser solitari, com diuen que també ho ha arribat a ser Almodóvar, però no es dedueix que tingui tant d’èxit com el seu creador. Com s’esdevé en part dels últims films del cineasta, el passat envaeix el protagonista, però en aquest cas dolçament. A través del seu àlter ego, Almodóvar evoca, transfigurant-ho, part de la seva infantesa, el naixement del desig (homo)sexual, la relació amb la mare, encarnada a la joventut per Penélope Cruz, que continua imitant-hi certes actrius populars italianes, i a la vellesa per Julieta Serrano. També podem suposar que, mitjançant l’actor heroïnòman que assumeix Asier Etxeandia, fa referència als conflictes amb els seus intèrprets. Escoltant Mallo justificant la ruptura perquè l’altre no va complir el pacte de no drogar-se durant un rodatge, pot entreveure’s l’autocomplaença i la poca autocrítica amb la qual es retrata Almodóvar, que, a més, fa que el seu àlter ego cedeixi a l’actor els drets d’una obra sense que hi figuri com a autor: en aquest últim punt, Almodóvar no ficciona la pròpia vida, sinó que fa ciència-ficció. A la representació de l’obra hi va un antic amant (Eduardo Sbaraglia) de Salvador Mallo, que s’hi retroba en una seqüència que acaba de manera bella, però que és un exemple clar de la tendència a allò explícit en el cinema d’Almodóvar, on hi ha “lo dicho y lo redicho”. Com és propi del cineasta, tot s’hi fa una mica obvi, mentre desplega més que mai una exquisidesa decorativa amb una gamma de colors preciosa i una atmosfera pictòrica. Autocompadint-se dels seus mals i agradant-se, Almodóvar reafirma que la creació salva signant un film que representa una mena de barreja de l’esperit d’Amarcord i del 8 ½. A l’Almodóvar, és clar: dolor i sobretot gloria.

Dolor y gloria
Director: Pedro Almodóvar. Intèrprets: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz, Nora Navas Leonardo Sbaraglia, Raúl Arévalo, Julieta Serrano
Espanya, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolor y gloria

«Dolor y gloria»

Gènere: Drama
Direcció: Pedro Almodóvar.
Intèrprets: Penélope Cruz, Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Raúl Arévalo, Julieta Serrano.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a

Una òpera feminista i contemporània

Barcelona

Hollywood el 1969

Canes
JORDI BONET
ARQUITECTE. VA DIRIGIR LES OBRES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DURANT 26 ANYS (1985-2012)

“Als catalans la cultura és el que ens ha fet irreductibles”

BARCELONA

Comptes poc clars al PEN Català

Barcelona

Fer un teatre seriat

BARCELONA

Un Bertrana àgil

Girona

Xerrada amb El Petit de Cal Eril a CaixaForum

girona
ArT

La Fundació Dalí difon una ‘guia secreta’ a la xarxa

Literatura

Gerbrand Bakker, convidat d’honor d’Indilletres