Cultura

L’art del sensible

CaixaForum Barcelona reivindica en una exposició el poder de la creació artística per commoure’ns

Entre la taula gòtica d’origen castellà Ploraners, d’autoria anònima, i el vídeo La mar silenciosa, signat per un dels puntals de l’art contemporani, Bill Viola, hi ha una distància de més de 700 anys, però les dues obres respiren el mateix: emocions humanes. Els personatges de l’una i de l’altra comparteixen gestos de pena i de dolor, els cauen les llàgrimes i es posen les mans al cap per exhibir la seva desesperació. És clar que les escenes difereixen en la intenció. La primera, una peça mestra que exposa el MNAC, s’adscriu en l’obsessió de l’art religiós per adoctrinar els fidels en la seva visió del món traumàtica i reprimida. La segona cerca tot el contrari: ens parla de la importància de saber expressar les emocions com un signe d’alliberament personal.

Bill Viola és, però, un cas singular de l’art actual, dominat per unes pràctiques que “han desplaçat la dimensió sensible a favor de la presentació d’una idea o d’un raonament teòric”, sosté Érika Goyarrola, la comissària de l’exposició Poètiques de l’emoció (fins al 19 de maig), amb la qual CaixaForum Barcelona torna a donar joc a la seva col·lecció en l’espai que té destinat per difondre-la amb noves lectures. Els responsables del centre estan preocupats per la incomprensió que genera l’art contemporani en el públic general, i amb aquest projecte expositiu, dedicat a un tema tan universal com són les emocions, espera trencar barreres.

Goyarrola ha tingut el fons artístic de l’entitat financera a la seva disposició, però no n’ha fet prou per brodar el seu discurs i ha recorregut a museus històrics, com ara el MNAC, per completar la selecció d’obres, un total de 44 (el Macba i la Fundació Miró també s’han avingut a cedir peces importants). Del Palau Nacional han baixat mitja dotzena d’obres, com ara un Davallament de la creu (1500-1510) d’escola hispanoflamenca, que s’ha vist forçat a dialogar amb unes fotografies que documenten una performance que Gina Pane va fer a París el 1974. Les ferides de Crist crucificat es confronten amb les que Pane es va fer en directe a les parpelles i a la panxa amb un ganivet. “A Acció psique, aquesta artista es revela contra la consideració de la dona com a musa dels homes artistes i converteix el seu propi cos en un llenç”, indica la comissària.

La iconografia religiosa, amb el seu característic dramatisme, ha estat una font inesgotable per als creadors. Manolo Millares, trasbalsat pels horrors de la Segona Guerra Mundial, es va inspirar en la pintura de màrtirs del segle XVII per erigir l’immens Homúnculo (1960), una tela esquinçada que emula nafres i que regalima pintura vermella. Als anys noranta, el fotoperiodista Enric Folgosa va transformar en una Pietat contemporània el cos sense vida d’un combatent kosovar envoltat de dones que el ploren desconsoladament.

Però, en sintonia amb Gina Pane, són les dones artistes les que, en lloc d’emmirallar-se en el cànon d’aquest art, han dinamitat la seva raó de ser per poder sortir de la invisibilitat a la qual les ha condemnat al llarg dels segles. A l’irònic vídeo No soc la noia a qui se li passin per alt gaires coses (1986), Pipilotti Rist escenifica el paper d’una histèrica “per ridiculitzar els estereotips emocionals atribuïts històricament a la dona”, diu Goyarrola.

Desitjos col·lectius

És una de les peces majúscules de la mostra, que culmina amb una sala dedicada a les emocions col·lectives que desperten fenòmens socials i polítics. Emocions tràgiques a recer de la Guerra Civil, de la qual l’escultor Juli González va extreure un dels seus símbols més icònics impregnats de ràbia i impotència, el Cap de la Montserrat cridant. Però també emocions esperançadores, tot i que sovint alhora ingènues, com ara les que recullen les fotografies de Colita de les protestes feministes en la fràgil albada de la democràcia o la imponent pintura Maig 1968, de Joan Miró, un artista que mai es va separar de la seva brúixola afectiva per crear un art commovedor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.