Cultura

M. Night Shyamalan

Director de cinema

“Has d’assumir que el públic és llest”

La famosa frase d’El sexto sentido “en ocasions veig morts” dona la mesura de l’impacte popular de les pel·lícules d’aquest director nord-americà d’origen indi, responsable d’altres títols de renom com El protegido, El bosque, Señales o La visita. El Festival de Sitges va acollir, el mes d’octubre passat, un avançament de 22 minuts del seu nou film, Glass (Cristal), que demà s’estrena als nostres cinemes. Bruce Willis i Samuel L. Jackson recuperen els seus papers d’El protegido i James McAvoy reprèn el seu de Múltiple en una seqüela alimentada per la passió que sent Shyamalan pel món del còmic. Un film introspectiu i filosòfic sobre els superherois, molt allunyat de la pirotècnia i els efectes visuals dels títols de Marvel.

Què es trobarà el públic en la seva nova pel·lícula?
Glass és un tipus diferent de pel·lícula de còmic, que es basa molt en els personatges, amb unes interpretacions increïbles. És una sort haver pogut comptar amb aquests actors. Si hagués d’escollir una raó per haver fet aquesta pel·lícula, diria que per les interpretacions, que són d’un nivell altíssim, sobretot la de James McAvoy, que és d’aquelles d’una vegada en la vida. És una pel·lícula que sorprendrà.
La contenció i la sobrietat en les pel·lícules no és anar una mica a contracorrent a Hollywood?
Sí, m’encanta. I encara voldria ser més contingut. M’agrada fer pel·lícules el més petit possibles, i que el públic sigui participatiu, completant els buits de la història, i que després li ressonin. Quan vas a veure una pel·lícula, no vols arribar al cotxe i oblidar-te’n perquè ja l’has entesa completament, és millor que et quedi enganxada. Quan fas cinema, estàs utilitzant un marc amb les seves limitacions, i el que queda fora del marc, ho completa l’espectador. És una forma fantàstica d’aprofitar les seves possibilitats. No m’agrada tenir molt de pressupost. Treballar amb pocs diners m’ofereix més possibilitats de tenir llibertat en la pel·lícula.
Però això no pot ser un inconvenient per arribar als espectadors més joves, que sovint estan connectats a la xarxa i amb activitats i centres d’interès simultanis...?
No, això és la ironia! Passa just el contrari del que dius. Quan faig una pel·lícula continguda, els primers que pugen al carro són els nens. Ho comprovem quan es fan els primers tests de la pel·lícula per edats, en grups per sota dels dotze anys, per sobre... Sempre passa el mateix, els nens són els primers a anar on vols anar, i després els adolescents i les dones grans. Les persones que no volen canvis són els homes grans: volen molta acció, que sempre facis el mateix... En canvi els nens sempre venen amb tu i són els primers a arribar allà on els vols dur. La ironia és que amb ells no t’has d’esforçar gaire, de seguida ho entenen.
Moltes de les seves pel·lícules tenen un secret, un enigma que plana per damunt la història. Què ha de tenir aquest enigma perquè mantingui l’atenció del públic?
Has de desvelar molt poca informació i desaccelerar el temps. I has d’assumir que el públic és llest. Suposem que el personatge parla amb algú fora de càmera, i quan mostres a qui està mirant, el pots sorprendre. Potser parlava al mirall, amb la seva filla o amb una noia que han segrestat.
El cinema fantàstic és una bona eina per explorar la humanitat dels personatges?
M’agrada parlar de la fe i de la humanitat dels personatges, més que de religió, que és una cosa que polaritza massa i provoca reaccions negatives. En canvi, si per exemple plantegem que hi ha un alien al teu pati, m’atrau el repte de convèncer-te que podria ser realment així. M’agrada parlar de personatges que han perdut la seva fe, que han deixat de creure i passen per una experiència determinada que els acaba transformant i els fa creure de nou.
Quins personatges del món fantàstic el van fascinar de petit?
Sens dubte la nena de L’exorcista, quan va manifestant fenòmens paranormals com la levitació, o quan parla amb la mare o el capellà i et sorprens de tot el que sap... Per mi va ser quelcom molt impressionant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.