Cultura

Crònica

Lletres

Elogi de Manel Marí

Una grip assassina ens va deixar fa exactament un any sense el poeta eivissenc Manel Marí. Amb una obra important al darrere, però sense el reconeixement mínim de Barcelona –on no va publicar ni un llibre–, Marí es va convertir en un escriptor preuat per als altres escriptors. Avui ja ho és de culte, tant per les tràgiques circumstàncies de la seva mort com pel valor de la seva obra, sempre vitalista, plena d’imatges sorprenents i alegria sensual.

Per aquest motiu va ser pertinent que el festival Alcohols programés a la Sala Beckett un homenatge al poeta. El director del festival, Andreu Gomila, va insistir en el valor d’uns llibres, que s’hauria de recopilar en una edició completa. Alcohols va voler reunir els tres poetes mallorquins amb què el poeta eivissenc va signar fa una dècada Grans èxits, una antologia que Marí compartia amb Sebastià Alzamora, Josep Lluís Aguiló i Pere Joan Martorell. Aquella edició anava prologada per Miquel Cardell, Miquel de Palol, Ponç Pons i Enric Sòria. Per problemes amb una connexió de vol a Amèrica, Aguiló –propietari del fastuós Packard on es va fer la foto generacional– no hi va poder assistir. El mà a mà entre Alzamora i Martorell no va decebre perquè van alternar l’obra pròpia amb la dels absents. Com a cirereta del pastís, el músic valencià Borja Penalba va enviar un tango sobre un poema de Marí, que vivia a València amb la seva família. Després de recordar que Grans èxits va ser una idea que va acollir l’editor Moll per l’empenta dels quatre antologats, Andreu Gomila va reivindicar l’obra de Marí com una festa. El recital es va fer breu perquè tots dos poetes van marcar molt bé els temps de la lectura mentre comentaven aspectes de la personalitat de l’eivissenc.

Alzamora va dir que “Marí genera un afecte que fa que tothom el vulgui recordar, celebrar la seva poesia”. Martorell va parlar de les paradoxes del nostre sistema editorial pel fet que mai publiqués a Barcelona. Entre les perles triades durant la lectura, un fragment del poema Aixopluc: “Brolla al teu sexe el doll de meduses que es fonen, / la urticant salabror de la felicitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona
Mirador

Margarit, premi Cervantes

Margarit, premi Cervantes

barcelona
MAGÍ SUNYER
NARRADOR I FILÒLEG

“Hem de lluitar per retornar la raó dels febles contra la manipulació”

tarragona

Càntut en femení

Cassà de la Selva

La reialesa de la màfia

Barcelona
Crítica
cinema

En un bosc, de nit

Crítica
música

Arrencada de cavall

Beethoven s’instal·la a l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES