Cultura

Cisellant la llum

Comadira tanca una trilogia amb ‘Manera negra’, un poemari sobre la vida, la vellesa, el país i la llengua

Diu que no és poeta de poemaris, sinó de poemes. A Manera negra (Edicions 62), Narcís Comadira recull els creats els darrers cinc anys, triats i dividits en cinc parts. Són poemes que apareixen com la llum sobre una planxa negra, una tècnica de gravat calcogràfic que es fa sobre una planxa de metall, “em va semblar un bon símbol per al llibre, que intenta treure la llum de les tenebres”.

Obre el poemari una carta adreçada al catalanòfil italià Giuseppe Grilli, amic del poeta, en què Comadira alterna l’italià amb el català, i continua amb la “Petita Suite Toscana”. Aquí aplega sis poemes d’inspiració italiana, amb títols com ara Florència o Lucca, en què reflexiona sobre la bellesa, i contraposa l’alegria a la tristesa; avança amb “Quinze Poemes diversos”, escrits amb motiu de diferents ocasions, algun encàrrec, com ara Lletra anglesa, o un de dedicat a un company seu de quan va estudiar a Montserrat, Els novicis, i finalment, “De l’hort de les oliveres”, un recull de tres poemes que va escriure per a l’obra de teatre homònima, que es va estrenar al TNC. Tanca l’epíleg Llengua meva malalta, un plany per l’estat del català.

Com a Llast (2007) i Lent (2012), Manera negra tracta temes recurrents en la seva obra, com ara l’envelliment, el país, la llengua i la situació cultural del país. El dia, per exemple, està inspirat en l’aleshores fita del referèndum. “Quan el vaig escriure era optimista, però ara no. El dia va arribar, però es va dissoldre en cinc minuts. Ara he descobert que Europa és el mateix que Espanya, són una colla de corruptes, però en aquells moments no ens ho imaginàvem”, argüia ahir el poeta, que lluïa un llaç groc i un pin de la falç i el martell a la solapa. Sobre la corrupció a Catalunya, que li fa dir en un altre poema “Tot fa pudor de podrit a Catalunya”, considera que és peccata minuta en relació amb la que existeix a Espanya: “El que ha robat Pujol és xocolata del lloro al costat del que s’han embutxacat camps, trillos, bárcenas, ratos...”

“La poesia de Comadira està feta perquè ens hi entenguem, i sap molt bé que, en art, es tracta de tocar les fibres de l’emoció, però per descobrir-nos la riquesa de matisos, no aclaparar-nos en una sola sensació”, argumentava Jordi Cornudella, l’editor.

Comadira, de 76 anys, s’inspira en el seu dia a dia per compondre els poemes, que després cisella. Per exemple en va fer un, inèdit, del seu viatge a Brussel·les per participar a la manifestació. Com veu ara el país? “No ho sap ningú”, respon. “Estic trist perquè no hi ha dret que hi hagi gent innocent a la presó i preocupat perquè no acabo de veure com se’n sortiran els nostres polítics per resoldre aquest atzucac.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.