Cultura

Ignasi Moreta

Comissari de l'Any Panikkar

“Hem de projectar Panikkar a casa nostra”

No ens quedem amb el personatge. Panikkar té una obra importantíssima, que ens interpel·la

Aquest any en farà cent que va néixer a Barcelona Raimon Panikkar, l’anomenat filòsof de la interculturalitat i del diàleg interreligiós. Va ser un dels pensadors catalans més importants del segle XX, més conegut i estudiat fora de Catalunya que aquí. De pare indi i hindú i de mare catalana i catòlica, va viure i es va integrar en les dues tradicions. Va ser capellà, membre de l’Opus Dei i, finalment, es va decantar per l’hinduisme i el budisme sense deixar mai de sentir-se sacerdot. Els últims anys de la seva vida els va passar a Tavertet, on va morir el 2010.

Per què l’Any Panikkar?
Parteixo de la base que Panikkar, com Ramon Llull, és un dels grans filòsofs que ha donat Catalunya al món. El centenari del seu naixement ha de servir per projectar-lo a casa nostra, per valorar la seva obra, posar-la al centre del debat, discutir-la i veure fins a quin punt aquesta obra ens serveix per pensar el nostre món d’avui.
Els principals actes projectats?
El dia 5 s’inaugura l’Any Panikkar oficialment a l’Ajuntament de Barcelona amb la presència de l’alcaldessa, Ada Colau, i hi haurà un concert de Jordi Savall. Ja ha començat un cicle a l’Ateneu Barcelonès, però un dels plats forts serà una magna exposició al Palau Robert a finals d’any. Hi haurà un cicle a la Fundació Joan Maragall i estem treballant amb Lídia Pujol perquè faci una traducció musical de Panikkar, entre altres coses.
Va viure i fer classes a l’Índia, als EUA, a Itàlia, Alemanya. És molt conegut fora?
Com a editor, quan vaig a la Fira de Frankfurt cada any hi explico els nostres autors. Un autor que no haig d’explicar mai qui és perquè ja el coneixen és Panikkar. Ja saben quina va ser la seva aportació al diàleg intercultural, interreligiós...
Aquí és menys conegut, tot i que sabia explicar-se i arribar a la gent. Els anys 2007 i 2008 va arribar al gran públic a través d’un programa de ràdio.
Sí. Però hi ha el perill que ens hàgim quedat amb un Panikkar una mica pintoresc...; és a dir, el Panikkar vestit a l’Índia, amb aquella indumentària curiosa, amb una facilitat verbal enorme, un savi que la gent havia d’anar a veure a Tavertet..., una mena de místic... El meu repte és dir: Panikkar és més que això; no ens quedem amb el personatge. És autor d’una obra importantíssima i el que hem de fer és anar a l’obra i veure fins a quin punt ens interpel·la i ens parla. El continuarem llegint d’aquí a 50 anys.
Va ser doctor en filosofia, en química i en teologia. Un home de lletres i de ciència.
Va estudiar química per motius familiars i filosofia i teologia pel seu interès, però sempre va tenir aquest interès pel diàleg entre la ciència i les lletres i les arts. Va ser un humanista amb una base científica molt forta.
El 1954 va a l’Índia i es ‘descobreix’ hindú.
Ell deia: “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista sense haver deixat mai de ser cristià.” No és que es convertís a tres religions: és que la seva identitat passa per aquestes tres religions. Després hi afegirà el pensament secular.
Fragmenta ha editat l’‘Opera Omnia’, la seva obra completa, 19 volums.
Es va posar al servei del lector i no va organitzar la seva obra per anys sinó per temes, una gran lliçó d’humilitat. Va fer un volum sobre el budisme, un altre sobre hinduisme, un altre sobre cristianisme, sobre el diàleg entre religions, sobre pensament teològic i filosòfic, sobre el temps, la mística, l’espiritualitat... Es pot llegir en funció dels interessos de cada un.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aromes de Suleika

barcelona

Reedició i mort d’un narrador de culte

barcelona
GLÒRIA BOSCH
DEIXA LA DIRECCIÓ ARTÍSTICA DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS DESPRÉS DE DIVUIT ANYS AL CÀRREC

“Els projectes artístics són de grup, no d’una sola persona”

barcelona

Territori fràgil

barcelona

Repressió ben actual

BARCELONA

Girona ‘enamora’

Girona

Més concerts ‘tribut show’, a Peralada

Peralada

L’empatia amb l’exiliat

La Jonquera
Concha Milla, finalista al ring  de La Planeta
arts escèniques

Concha Milla, finalista al ring de La Planeta