Cultura

Joaquim Bover i Busquet

Comissari de Fita 90, patró de la Fundació Fita i arquitecte

Llibertat en el fer de Fita

La sinopsi del que es vol aportar amb Fita 90 als sis espais expositius programats, és el del sentit de llibertat que sempre ha tingut Fita, com a artista i com a persona. Ha estat i és un home lliure, obert, receptiu, amb una personalitat i conviccions molt pròpies perquè les ha anat forjant amb molta solidesa al llarg de la vida, ja des de l’hospici i, més tard, al costat de l’Àngela.

La llibertat d’expressió, aquest bé a dia d’avui tan escàs a casa nostra, l’ha defensat públicament en els seus escrits, l’ha promogut entre els seus amics, l’ha inculcat als seus alumnes durant els anys de l’Estudi d’Art, l’ha compartit cívicament a casa seva donant cobertura a reunions polítiques durant els primers passos de la transició de la dictadura a la democràcia, l’ha practicat amb molta fluïdesa en les obres d’encàrrec i és un total independent a l’hora d’encarar l’obra artística fruit del seu propi relat.

És probable que els fonaments que li va oferir una ensenyança oberta a través del sistema Montessori durant la Primera República i el posterior constrenyiment que va d’assumir amb la dictadura amb la formació rebuda a l’escola d’arts i oficis d’Olot i, més endavant, a l’escola de belles arts a Barcelona hagin fomentat aquesta disposició. I que la transformació cultural, sobretot en el camp de les arts, que vivia Europa i el món de trencament amb les estructures establertes del segle XIX hagin fet que Fita tingui una sòlida convicció de la llibertat.

Fita es manifesta avui i ha estat un home religiós. Ho certifiquen l’obra que ha fet, molts dels seus escrits personals i així ho ha comentat recentment en entrevistes; alhora, se li ha reconegut des de les màximes institucions eclesiàstiques. Seguit d’aquesta afirmació, que fa de manera rotunda i clara, aflora tot seguit un home crític, insisteix que el que més l’interessa i el captiva és la part revolucionària que li ofereix el missatge evangèlic i aquí rebla amb paraules del poeta Salvador Espriu: “Hom no pot ser si no és lliure.” És una proclama inequívoca cap a la llibertat de les persones.

Al Museu d’Art, amb el títol Divorcis amb la tradició, s’aplega obra escultòrica de Fita amb què queda ben palès aquest fer de l’artista quant a la llibertat, quan fa una obra que ha de respondre a una formalitat conceptual apresa i consensuada per la col·lectivitat. No es deixa lligar i se’n va més enllà dels formalismes establerts, com també ho ha fet al llarg de tota la vida amb els autoretrats que s’hi exposen, siguin dibuixos, pintures o escultures.

En el límit sense límits de l’espai del centre cultural La Mercè, dos quadres de gran format juntament amb els esbossos i una fotografia del moment en què va pintar els quadres exposats ens posa en evidència la llibertat de creació i concepció de l’obra i que les discapacitats no són cap impediment per a la llibertat d’expressió.

A la Fundació Valvi, tal com anuncia el títol, l’exposició Laberint de llibertat a través del nu és un altre exponent d’aquesta manera de concebre lliurement el treball de l’artista. Fita va iniciar l’exploració de l’anatomia del cos humà des de molt jovenet, en un article publicat al diari Los sitios el 16 d’abril del 1943, en què posava de manifest que un llibre de consulta en aquells moment d’adolescent era La anatomía aplicada al arte. Són 74 anys batallant com a artista a l’entorn del cos humà amb llibertat en la seva màxima expressió artística, el nu. Les evidències i les omissions que posa de manifest en cada obra sobre el tema del nu són, avui, un laberint per descobrir. En l’exposició oberta se’n fa un apunt. Atès que hi ha una gran quantitat d’obra realitzada, la Fundació Fita disposa d’un bagul ple d’emocions pendent d’explorar. El dia que es faci, una vegada més, podrem constatar la llibertat i fluïdesa amb què s’ha mogut l’artista enfront del model.

Dues de les tres exposicions no s’han pogut inaugurar tal com s’havia previst pels fets de privació de llibertat que s’han succeït al nostre país sobre persones honrades i honorables. Les hem obert al públic i les podeu visitar. Esperem poder inaugurar, el dia 15 de novembre i amb la presència de l’abat de Montserrat, els dos espais de la Casa de Cultura amb els temes El buit sobre el ple i Geometrització per la ruptura. Són el punt àlgid de la celebració Fita 90. Queden encara altres activitats: un concert homenatge a l’Auditori Palau de Congressos el dia 22 de novembre a les 19 h; una exposició sota la direcció de Jordi Armengol; una conferència sobre El nu i l’acadèmia a la Fundació Valvi, i la presentació del llibre Unes mirades en l’obra de Fita.

Tot aquest desenfrenament sistemàtic de trencar les formalitats, els models preestablerts per assolir la llibertat creativa i vivencial estaran representats a la Casa de Cultura a partir del dia 15: a la sala de la planta baixa s’exposa El buit sobre el ple, en què es recullen, en un primer àmbit, obres fetes en el període de formació acadèmica –la ruptura de l’ordre establert– i, en un segon àmbit, les passes consecutives per caminar cap a l’abstracció sense cotilles, deixant fluir i fruint alhora l’atzar com a màxima de la llibertat d’expressió interna de l’artista. El tercer àmbit recull una de les expressions constants que es poden anar observant al llarg de la seva vida com a artista: el dolor. Clou la mort, a través de l’escultura del Crist jacent; el màxim exponent del que representa el dolor per a Fita. “Aquella impressió que t’acosta al que és sublim i, alhora, al que és humà. L’enlairament de l’esperit i la matèria deformada. La pedra parla i ens informa de la nostra fragilitat, del nostre coratge. De la tenacitat”, són paraules del president Puigdemont llegides per Francesc Ten en la inauguració de Divorcis amb la tradició. I al segon pis, a la Fundació Fita, amb Geometrització per la ruptura, de la mà d’Ignasi Esteve, el crit de llibertat és doble, perquè l’alumne reinterpreta el mestre en una visió crítica, lliure i, a la vegada, instructiva sobre el que fa i ha fet Fita en aquests 90 anys de plenitud.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pla, més enllà de la censura

Destino publica un volum de notes inèdites de l’autor d’‘El quadern gris’ que revelen un catalanista granític i un crític ferotge amb el règim franquista

BARCELONA
 
Crònica

Antiguitats ‘sexies’

 
La crònica

La família creix

 

Vuit presenta vuit noves ‘Històries xules’ musicals

Girona
 

El Col·loqui de Tardor de Banyoles es dedica a Santa Maria dels Turers

BANYOLES
 
Mirador

Ajudar a pensar no és adoctrinar

 
Art

Ondina Oliva, premi Pere Jou

 

El batec de Màrius Torres, ben viu

lleida
 

Carme Pagès dedica un assaig a l’obra de Renada-Laura Portet

figueres