Cultura

Crítica

teatre

Tan tendre com desmesurat

La vaselina com a element per inserir elements no naturals en un orifici, el vídeo per enviar a la CNN, la marihuana com a planta de decoració, la transexualitat i la ludopatia són elements que, exposats en clau de comèdia en un escenari, esclaten com bombes de dispersió, habitualment. Provoquen un riure de traç gros, fent-ne del tòpic un retrat cruel, deixant que els actors s’esgargamellin dient-se barbaritats per a diversió sonora del públic. Però aquesta peça de Gabriel Di Luca trenca aquest món més fàcil i disposa un artefacte que es converteix en una bomba d’emocions. Sergi Belbel es deixa persuadir pels personatges còmicament patètics però va ensenyant-ne les seves debilitats, els va fent humans, i, sense abandonar les seves fílies, acaben esdevenint tendres.

Tots els actors del repartiment defensen uns personatges complexos, que tenen un vessant a ridiculitzar i matisos per fer-se estimar. Volen fer el bé (en la majoria de les circumstàncies) però acaben provocant un nou cataclisme en el si del pis i, per extensió, de la societat. Vaselina reflexa una família desestructurada, que lluita per sobreviure, encara que a vegades els uns trepitgin els altres. En el fons, sempre demanden i donen una nova oportunitat: llops solitaris demanen un port on sentir-se arraulits i estimats. Les amenaces es desproporcionen amb la por i desapareixen amb la confiança amb els altres.

Aquesta peça de teatre contemporani italià recorda el realisme màgic argentí de Claudio Tolcachir (L’omissió de la família Coleman) i Nelson Valente (El loco y la camisa), dos títols que defineixen bé el to de La Villarroel, que explora entre la caricatura i l’emoció.

Vaselina
Autor: Gabriel di Luca
Director: Sergi Belbel
Intèrprets: Lluïsa Castell, Joan Negrié, Joan Miquel roig, Artur Busquets i Karin Barbeta
Dimarts, 10 de setembre (fins al 20 d’octubre), a La Villarroel


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor l’actriu Carme Contreras als 87 anys

Barcelona

Jordi Amorós, Carlos Benpar, Teresa Font, Josep Maria López Llaví, Serena Vergano i CineBaix, nous membres de l’Acadèmia

Barcelona

Mor el compositor italià Ennio Morricone

Roma

Satué, de fora cap a dins

barcelona

Ateneu de la Cançó, viable i necessari

BARCELONA
Un tast de...
Ambrosia de Jordi Masó Avançament editorial

Una brevetat que fa virtut

Joan Garriga
MÚSIC

“Vaig començar a tocar en grups pel «blues»”

BARCELONA
Una casa amb fantasmes
Mirador

Una casa amb fantasmes

Amb un suau aroma d’estiu

Barcelona