Hi ha moltes menes de solitud, i després hi ha pitjor solitud de totes. M’explicaré, hi ha per exemple la solitud serena d’estar envoltada dels teus llibres, amb una llar de foc encesa, les plantes...

A la feina on estic cada tarda, feliçment rodejada de llibres i de bones persones, em van fer fer un curs sobre Coronavirus. Es tractava de saber quatre coses sobre el virus, i tenir clars aspectes pràctics...

La cultura en temps de precarietat encara té més perill d’institucionalitzar-se, de convertir-se en banal, en un producte de consum superflu i intercanviable, tristament centrat en la seva supervivència...

Fa poc vaig fer un article explicant com em sembla que estem perdent la capacitat d’admirar.  De sortir del melic immens d’un mateix i mirar - i admirar - la immensitat del món, la grandesa d’algunes...

Aquesta frase és d’Elisabeth Kübler-Ross, autora que vaig llegir al saber que Marçal l’havia llegida. I ara un títol imprescindible En senyal de la pèrdua (Empúries, 2014), escrit per la poeta...

Durant més de 3 anys vaig rebutjar fer qualsevol exposició en públic, perquè no hi havia procés de diàleg, m’agradava molt més parlar amb algú, captar els matisos de l’altre (si no l’entenc,...

Crec que ja puc parlar del meu dol, perquè ha passat prou temps des de l’11 de gener del 2018, per exclamar-me sense semblar que em vulgui dotar d’un immerescut protagonisme. Qui soc jo, encara ara,...

Ma mare em va immunitzar contra l’enveja no deixant-me de dir mai ”qui tingui més pa que faci més sopes, jo només puc sopar una vegada”.Així que jo considerava l’enveja com una animalada. Però...