Joan Ribas

Joan Ribas

la crònica

Les Fires amargues

Les forces de l’ordre públic digueren que no el podien garantir. Una certesa estranya, perquè si s’exerceix aquesta feina quan tot està tranquil, també sembla que han de fer-ho quan hi ha possibilitats...

la crònica

Allò que desapareix

Caixabanc es una entitat domiciliada a València, al carrer Pintor Sorolla 2 i 4. Des d’allà envien un correu a cada pensionista senyalant-li que li cal presentar-se personalment a una oficina de les...

la crònica

Perdre, de cop, la innocència

L’escena era d’una família de jueus a Berlin, al any 1934. Uns pares seguien consternats els constants atacs dels nazis contra la població hebrea, i les proclames incendiaries que publicaven, així...

LA CRÒNICA

Un sínode diocesà a Vic

El pare i el fill menor s’aboquen al mirador de la cinglera d’El Far. El nen contempla impressionat el sublim panorama que es projecta sobre Sant Martí Sacalm i el Collsacabra, i pregunta: “Pare:...

LA CRÒNICA

Impost sobre “béns no productius”

Una entitat jurídica domiciliada a Catalunya que mantingui actius “no productius” com poden ser: habitacles, locals, botigues, terrenys edificables o no edificables; superfícies hermes, vehicles...

la crònica

Reduir el turisme de masses

Ara que s’ha escampat la polèmica pel desembarcament de visitants a la Ciutat, quan l’Ajuntament els ha engegat a la quinta forca sense tenir en consideració el seu estat de salut ni la seva l’edat,...

la crònica

Abans que el temps s’ho emporti

Es comú assenyalar amb un referent tota persona que ha aportat quelcom important a la historia o el progrés d’un poble: serà d’escriptor, estudiós, antropòleg, poeta, historiador, polític, agitador...

LA CRÒNICA

Els pactes successoris

L’home havia quedat viudo. Va conèixer una altra dona, i s’hi va casar. Els fills del primer matrimoni no ho varen veure be, però no tingueren més remei que acceptar-ho. Passat un temps la dona...

la crònica

Esperances i ferides

El dia 16 de setembre de 2012 sortia publicada una Crònica en la que manifestàvem capciosament que havíem trobat a faltar a en Francesc Ferrer i Gironès a la manifestació de la Diada. Era un argument...