Jordi Panyella

Jordi Panyella

De set en set

Directament catastròfic

Té la ràdio una cosa màgica, de connexió directa amb els oients que no tindrà mai la premsa escrita, per molt que s’afanyin ara els diaris digitals a competir en el terreny de la immediatesa. Un...

L’APUNT

I Trapero i Laplana mirant-s’ho...

La casualitat ha volgut que el judici al major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana hagi coincidit amb una gravíssima situació d’emergència a Catalunya. La tempesta Glòria obliga bombers,...

L’APUNT

Els espanyols i els límits d’Espanya

Espanya acaba a l’Ebre o hi comença, segons com es miri. No és una afirmació feta amb lògica catalana, és una concepció espanyola de la realitat de les coses, de quin són els límits físics,...

De set en set

El jove i la ira

La que es descriu en aquest article és una escena al límit de la caducitat, de fa una setmana, però també al límit de la irracionalitat, tant que deixa un mal regust de boca. Així doncs, millor salivar...

De set en set

Després de Nadal

Ha estat Nadal, com una llumeneta que crema en la nit infinita. Ha estat festa grossa com ho és un pòrtic d’aixopluc al mig del camí, o el xerricar alegre del despertar del son d’un infant. Ha estat...

L’APUNT

Polítics a correcuita

Hi ha una manera de fer dels periodistes que irrita els polítics quan, en una roda de premsa, i després de donar dades i més dades, sempre hi ha algú que aixeca el dit i s’interessa per una qüestió...

L’APUNT

Els que no van trucar a La Marató

Temps de Nadal. Notícies que sempre tornen, tedi periodístic. Sembla ser que els restaurants aquests dies faran calaix a costa de les empreses a qui l’adveniment de les festes estova el cor i dediquen...

De set en set

Veniu i critiqueu-lo

En aquest país on tanta afició hi ha a veure teatre, hi ha una nul·la cultura teatral, una pèssima cultura sobre l’univers creatiu de l’escenografia, inventora d’universos carregats de màgia.En...

De set en set

Raima i els alemanys

Ara que els avisos de l’arribada d’una nova recessió econòmica es fan més persistents, seria bo recuperar aquell costum tan saludable de sortir de casa deixant la cartera a la tauleta de nit i endinsar-se...