Carina Filella

Carina Filella

Full de ruta

Una coral per Tarragona

L’anunci del Ministeri de Foment de convertir l’aeroport de Girona en la quarta pista del Prat, per davant del de Reus, ha tornat a burxar a la ferida entre els representants institucionals de les...

Full de ruta

La llei i la consciència

Com que no som jutges (Deu mos en guard, de ser ni jutges ni botxins ni, posats a demanar, víctimes de res) no coneixem tots els entrellats de les lleis ni com les hem d’interpretar ni com les hem d’aplicar....

Full de ruta

La raó és per al poble

Cada dia, a tres quarts de dotze del matí, se’n van a la plaça del Mercadal de Reus; es posen a la cua dels que han arribat abans, la majoria amb llaços o bufandes grogues; fan tres tombs en silenci...

Full de ruta

Genis del món rural

Quatre genis de la cultura van trobar en les comarques de Tarragona l’espurna que els va portar al capdamunt de la celebritat. Per diferents circumstàncies, Miró, Pau Casals, Gaudí i Picasso van coincidir...

Full de ruta

Pobres treballadors

No tinc diners, no tinc diners,/ xiquets preneu paciència,/ cosa d’un mes,/ cosa d’un mes,/ no tinc diners, xiquets, preneu paciència/ cosa d’un mes”. Així diu una estrofa de la cançó titulada...

Full de ruta

Trenta-dos dies

Moltíssims catalans hem anat amunt i avall en els últims anys per defensar el país, les nostres institucions, la nostra gent. Ens hem comptat per milions. A les diades de l’11 de Setembre, a les manifestacions...

Full de ruta

I les dones van votar

Ara que ja tenim a la cassola les llistes dels candidats per al 21-D, hem vist més que mai com la política acaba fent amics ben estranys -Espadaler i Iceta, només per posar-ne un exemple. Dos dies després...

Full de ruta

Un rampell de ràbia

Encara amb un nus a la gola, i després de moltes setmanes mossegant-me la llengua per no encetar debats inútils via Whatsapp, aquell dia vaig decidir actuar. El 2 de novembre, quan la jutgessa de l’Audiència...

Full de ruta

Les mateixes queixalades

Per als que no vam viure directament el franquisme, perquè a finals dels setanta encara anàvem en calça curta i teníem els genolls pelats de jugar a jocs innocents, potser se’ns fa més difícil...