Apunts

Del somriure i la mirada

Un adeu al fotoperiodista Òscar Mirón

Una veritat generalment acceptada en el món del periodisme és que els professionals d’aquest gremi mai poden ser protagonistes de la notícia. Malauradament, de vegades la realitat obliga a transgredir aquesta norma no escrita per informar sobre un fet luctuós. És el cas de l’Òscar Mirón, fotoperiodista de Segre (i, abans, també de La Mañana) que ens ha deixat sobtadament, una dolorosa matinada de primavera, i de la pitjor manera possible: jove, vital, amb família i sense possibilitat de comiat.

Jo realment no era amic seu, simplement manteníem la típica relació cordial de companys de professió que coincideixen sovint –a Lleida tots els col·legues ens coneixem, poc o molt– en rodes de premsa, inauguracions i altres actes similars. Trobades fugaces però que, en aquest cas, foren suficients per copsar la simpatia i el caràcter afable de l’Òscar, una d’aquelles persones que immediatament cauen bé i, hi afegiria encara, que de seguida es fan estimar. No m’allargaré més, perquè és clar que hi ha molta gent que pot parlar de l’Òscar amb molt millor coneixement de causa. En tot cas, m’agradaria acabar aquestes línies afegint-me modestament al sentiment de tristesa i de pèrdua de tots els familiars, amics i companys laborals que han tingut la sort de compartir tots aquests anys amb l’Òscar.

Adeu, company: segurament la teva mirada perviurà per sempre més en una col·lecció de magnífiques fotografies, però el que és segur és que el teu somriure bonhomiós restarà molt i molt temps al nostre cor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a