Tota l'agenda

Santoral

Dijous 27 juny

Mare de Déu del Perpetu Socors

Ciril d'Alexandre, bisbe i doctor; Samsó, Joan, preveres; Ladislau, rei.

Refrany

No sempre el millor camí és el més curt.

Cita del dia

És molt fàcil plantejar una pregunta difícil . (Wystan Hugh Auden)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Terrassa

Dijous, 27 juny 2019

Exposicions

Vic

Sala d'exposicions ICRA. Silencis. El silencia és present quan l'esser humà és absent, de l'artista M. Rosa S. Castells. Fins al 28 de juny.

Efemèrides

1409.

A la catedral de la ciutat italiana de Pisa es van reunir en assemblea conciliar un gran nombre de patriarques, cardenals, bisbes, priors d’ordes religiosos, doctors en teologia i dret canònic i els ambaixadors de tots els regnes cristians. Es tractava de posar fi a la divisió que des de feia 30 anys afectava l’Església catòlica, període conegut com a Cisma d’Occident. El concili va deposar els papes Gregori XII de Roma i Benet XIII d’Avinyó, que no hi eren presents, per heretges i cismàtics, i, mitjançant un conclave, els cardenals van elegir papa el cardenal cretenc franciscà, humanista i professor a Oxford i París Petros Philargos (Pietro di Candia, segons els italians) com a Alexandre V, que es va afegir als pontífexs de Roma i Avinyó iniciant allò que els contemporanis denominaven el “maleït trinomi”. Malgrat el gran nombre de bisbes que s’havien aplegat a Pisa, i que el papa sorgit del conclave fos reconegut i obeït en la majoria de reialmes cristians, la legitimitat de la convocatòria del concili era dubtosa, i l’Església no el té reconegut en la seva llista de concilis ecumènics.

1457.

Acord pel qual el rei Alfons I el Magnànim deixa Catalunya, València i Aragó al príncep de Viana.

1829.

S’estableix la Policia Metropolitana de Londres.

1941.

Segona Guerra Mundial: Finlàndia declara la guerra a la Unió Soviètica.

1986.

Els irlandesos oposats al divorci guanyen en referèndum els partidaris de legalitzar-lo.

2003.

El Tribunal Suprem dels EUA declara inconstitucionals les lleis que castiguen l’homosexualitat.