Tota l'agenda

Santoral

Dissabte 4 abril

Dissabte de Passió

Benet de Palerm, Plató, monjo; Isidor de Sevilla, bisbe i doctor.

Refrany

Per l'abril, cada gota val per mil.

Mercats

Cassà de la Selva, Empuriabrava, Girona, Llívia, Ribes de Freser, Riells i Viabrea, Ripoll, Sant Feliu de Pallerols, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro, Vic, Vilafant i Ullà.

Cita del dia

Creure en el que mai veurem, això és la poesia . (Gerardo Diego)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop d'Ordis

Dissabte, 04 abril 2020

Diversos

Garriguella

17.00 a 19.00. Sala Sabater Furtià. Espai jove, jocs, tallers, etc. Mostar més dates

Dies 14, 21, 28/03 i 4/04

Exposicions

Figueres

Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.

Museu de l'EmpordàArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Fins al 5 d'abril.

Galeria d'Art El Claustre. Red Studio, pintures de Jordi Alamà. Fins a l'11 d'abril.

Temple de Sant Pere - Sagristia. Imatges i objectes litúrgics. Fins al 6 de juny.

Auditori Monturiol. Aquí va néixer Narcís Monturiol a càrrec del Cercle Sport Figuerenc. Fins al 10 de maig.

Castelló d'Empúries

Museu d'Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. L'Arcàdia empordanesa. Carles Fages de Climent. Fins al 31 de desembre.

El Cortalet. Inspiracions als Aiguamolls, del grup d'artistes Nou Art. Fins al 3 de maig.

Banyoles

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Palol de Revardit

Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.

La Jonquera

MUMEArt i memòria: Fugir, d'Àlex Nogué. Fins al 31 de maig.

MUMEArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Llegat Fàbrega i Fons Navarro. Fins al 14 de juny.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Efemèrides

1949.

A Washington DC es va signar el document que creava l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Naixia així una aliança militar intergovernamental, un sistema de defensa col·lectiu en què els estats constituents acordaven defensar qualsevol dels seus membres si eren atacats per un element extern. El 1949 a Occident es veia amb preocupació la política expansionista que duia a terme l’URSS, i era evident que l’ONU no podria mantenir l’estabilitat al món atès que els interessos dels EUA ja havien comportat nombrosos vets soviètics. La necessitat d’una associació de països era cada cop més manifesta i, el març del 1948, França, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit van firmar el Tractat de Brussel·les, amb què es constituïa una aliança militar, l’Aliança Atlàntica. El cop de Praga, el març del 1948, i el bloqueig de Berlín, el 1949, els van fer veure la necessitat d’aliar-se amb els EUA, i al Regne Unit es va signar, en secret, l’acord anomenat Pentagon papers, en què s’explicava com havia de ser una aliança a l’Atlàntic Nord.

801.

Lluís el Pietós, rei dels francs, expulsa els sarraïns de Barcelona i la converteix en capital de la Marca Hispànica.

1297.

El rei Jaume II el Just de Catalunya-Aragó és investit solemnement a Roma pel papa Bonifaci VIII com a sobirà de Còrsega i Sardenya.

1847.

Inauguració del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1960.

Independència del Senegal.

1968.

Assassinen a Memphis (Tennessee, EUA) el líder afroamericà Martin Luther King, premi Nobel de la pau el 1964.