Tota l'agenda

Santoral

Dilluns 6 abril

Dilluns Sant

Guillem, abat, Marcel·lí, Timoteu, Diògenes, màrtirs; Pancraç, bisbe i màrtir; Benigne.

Refrany

Qui res no té, res no perd.

Mercats

Blanes, Cadaqués, Olot, Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners i Torroella de Montgrí.

Cita del dia

No hi ha cap línia més bella que la corba de vendes . (Raymond Lowy)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de La Tallada d'Empordà

Dilluns, 06 abril 2020

Cap de setmana

Castelló d'Empúries

Sortida en trenet pels Aiguamolls de l'Empordà, per diumenge. Sortida a les 12.00, del Centre d'Informació del Cortalet. Per a més informació, al telèfon 696 14 27 13. Mostar més dates

Dies 6-10

Exposicions

La Bisbal d'Empordà

Terracotta Museu. Ceràmica viva Empordà, de l'Associació de Ceramistes de la Bisbal. Fins al 31 de maig.

 Espai La Peixera. Terracotta Museu. Duelas, d'Ana Felipe Royo. Fins al 12 d'abril.

Terracotta MuseuMuntanyes, mars i jardins tancats, de Maria Bofill. Fins al 21 de juny.

Torroella de Montgrí

Casa Galibern - Fundació Mascort. Tots els ocells i mamífers del món, 30 anys de Lynx Edicions. Fins al 13 d'abril.

Museu de la Mediterrània. Montgrí, una història de gegants. Fins al 13 d'abril.

Museu Palau Solterra. Saudades de Sao Paulo, fotografies de Palmira Puig i Marcel Giró. Fins al 3 de maig.

Museu Palau Solterra. Lisette Pons - Diàlegs amb la col·lecció. Fins al 3 de maig.

Castelló d'Empúries

Museu d'Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. L'Arcàdia empordanesa. Carles Fages de Climent. Fins al 31 de desembre.

El Cortalet. Inspiracions als Aiguamolls, del grup d'artistes Nou Art. Fins al 3 de maig.

Banyoles

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Figueres

Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.

Galeria d'Art El Claustre. Red Studio, pintures de Jordi Alamà. Fins a l'11 d'abril.

Temple de Sant Pere - Sagristia. Imatges i objectes litúrgics. Fins al 6 de juny.

Auditori Monturiol. Aquí va néixer Narcís Monturiol a càrrec del Cercle Sport Figuerenc. Fins al 10 de maig.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Efemèrides

1814.

Després que Napoleó I hagués presentat l’abdicació al govern provisional d’una França ocupada per les tropes triomfants aliades de la Sisena Coalició, Lluís XVIII, germà de l’executat Lluís XVI, va ser coronat rei a París. Tenia el suport de Charles Maurice de Talleyrand, antic ministre d’Afers Estrangers de Napoleó, que el va obligar, però, a establir una constitució escrita, l’anomenada Carta Atorgada, que garantia l’existència d’un Parlament bicameral, amb una Cambra dels Pars, basada en la Cambra dels Lords britànica, i una Cambra de Diputats elegida mitjançant sufragi censatari. També es garantia una llibertat d’expressió més permissiva que la vigent durant l’època napoleònica. Lluís XVIII va ser el primer monarca de la restauració borbònica, i amb ell van tornar a França costums que semblaven desterrats, com ara una rígida etiqueta cortesana i una intromissió no gens dissimulada del rei en els afers de govern, cosa que el va fer impopular.

1792.

Reial decret pel qual s’autoritza la publicació del Diario de Barcelona.

1896.

S’inauguren a Atenes (Grècia) els primers Jocs Olímpics de l’era moderna.

1909.

El mariner, científic i explorador nord-americà Robert Edwin Peary arriba, per primer cop en la història, al pol Nord.

1914.

Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya amb la unió política de les quatre diputacions provincials. Enric Prat de la Riba en va ser el primer president.

1983.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei de normalització lingüística, coneguda com a llei del català.