Tota l'agenda

Santoral

Diumenge 5 abril

Diumenge de Rams

Vicenç Ferrer, prevere; Zenío, màrtir i Irene, Emília, Juliana i Caterina Tomàs, verges.

Refrany

El secret mai no dura, allà on regna el vi.

Mercats

Anglès, Arbúcies, Bàscara, Breda, Camprodon, l'Escala, Fornells de la Selva, la Jonquera, Palafrugell, les Preses, Puigcerdà, Quart, Riudarenes, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de les Abadesses, Tordera i Tortellà.

Cita del dia

El més important en un discurs són les pauses . (Ralph Richardson)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Cassà de la Selva

Diumenge, 05 abril 2020

Exposicions

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Museu d'Art de Girona. Falsos verdaders. L'art de l'engany. Fins al 19 d'abril.

Museu d'Història de Girona. Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil Espanyola (1936-1930). Fins al 24 de maig.

Espai Santa CaterinaCorrupció! Revolta ètica. Fins a l'11 d'abril.

Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi. Moments trobats. Afirik'a, de Anna Agustí Hontangas. Fins a l'11 d'abril.

Biblioteca Carles Rahola. La meva mascota. Fins al 18 d'abril.

COPC delegació de Girona. L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana. Fins al 17 de maig.

Salt

La Talaia de Les Bernardes. Niu, de Javier Rubinstein. Fins al 25 d'abril.

La Bisbal d'Empordà

Terracotta Museu. Ceràmica viva Empordà, de l'Associació de Ceramistes de la Bisbal. Fins al 31 de maig.

 Espai La Peixera. Terracotta Museu. Duelas, d'Ana Felipe Royo. Fins al 12 d'abril.

Terracotta MuseuMuntanyes, mars i jardins tancats, de Maria Bofill. Fins al 21 de juny.

Sant Feliu de Guíxols

Antic Hospital. L'envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major. Fins al 13 d'abril.

Casa Irla. re-VERS, d'Anna Vilarrúbias. Fins al 10 de maig.

Santa Coloma de Farners

Casa de la Paraula. Pla seqüencial, pintura. Retrats. fotografia, de Carlos Velilla Lon. Fins al 24 d'abril.

Efemèrides

1949.

A Washington DC es va signar el document que creava l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Naixia així una aliança militar intergovernamental, un sistema de defensa col·lectiu en què els estats constituents acordaven defensar qualsevol dels seus membres si eren atacats per un element extern. El 1949 a Occident es veia amb preocupació la política expansionista que duia a terme l’URSS, i era evident que l’ONU no podria mantenir l’estabilitat al món atès que els interessos dels EUA ja havien comportat nombrosos vets soviètics. La necessitat d’una associació de països era cada cop més manifesta i, el març del 1948, França, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit van firmar el Tractat de Brussel·les, amb què es constituïa una aliança militar, l’Aliança Atlàntica. El cop de Praga, el març del 1948, i el bloqueig de Berlín, el 1949, els van fer veure la necessitat d’aliar-se amb els EUA, i al Regne Unit es va signar, en secret, l’acord anomenat Pentagon papers, en què s’explicava com havia de ser una aliança a l’Atlàntic Nord.

801.

Lluís el Pietós, rei dels francs, expulsa els sarraïns de Barcelona i la converteix en capital de la Marca Hispànica.

1297.

El rei Jaume II el Just de Catalunya-Aragó és investit solemnement a Roma pel papa Bonifaci VIII com a sobirà de Còrsega i Sardenya.

1847.

Inauguració del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1960.

Independència del Senegal.

1968.

Assassinen a Memphis (Tennessee, EUA) el líder afroamericà Martin Luther King, premi Nobel de la pau el 1964.